PERQUÈ ÉS NECESSARI UN NOU MODEL DE PLANS DE PENSIONS D'0CUPACIÓ.

La rendició de Breda. Diego Velázquez.

S'han publicat a ACTUARIOS i FUTURO A FONDO dos articles signats per Enric Pociello i Jordi Giménez sobre la necessitat d'una alternativa a l'actual  model de Plans de Pensions sistema d'Ocupació d'Aportació Definida, utilitzant una modalitat de pla de pensions semblant a l'existent a altres països,   com Holanda o Regne Unit, coneguda com CDC, acrònim de "Collective Defined Contribution". Com alternativa a l'actual model de plans d'aportació definida a Espanya, els autors dels  citats articles plantegem plans de pensions d'aportació definida de prestació objectiu. En aquest punt, la primera qüestió que cal aclarir si és necessari o no un nou model de plans de pensions d'ocupació. O plantejat d'una altra manera, quin són els problemes no resolts per l'actual model de plans de pensions d'aportació definida per tenir la plena eficàcia per assolir els objectius d'un veritable instrument de previsió social complementària.

Els plans de pensions d'ocupació neixen i es desenvolupen a partir de 1987, amb l'aprovació de la Llei 8/1987, de 8 de juny, de regulació dels Plans i Fons de Pensions, i per  l'exteriorització dels compromisos per pensions existents a l'empreses, reforçada per l'obligatorietat establerta al Real Decret 1588/1999, de 15 d'octubre, pel que s'aprovà el Reglament sobre la instrumentació dels compromisos per pensions de les empreses amb els treballadors i beneficiaris. L'exteriorització dels compromisos per pensions, és a dir, d'aquelles prestacions dineràries que protegien les contingències de mort, incapacitat permanent i jubilació, suposava que aquests no podien continuar sent finançades mai més per la provisió en el balanç de les empreses. Es tenien de finançar a través de pòlisses d'assegurances o formalitzant un pla de pensions.

Aquells compromisos per pensions exterioritzats, en la seva immensa majoria eren de prestacions definida, encara que en alguns casos fossin meres expectatives de dret, com els anomenats "premis de jubilació". Això volia dir que l'import de la prestació era "conegut" per la persona potencialment beneficiàri, amb antelació a ocòrrer la contingència, i que el risc financer era assumit per l'empresa. L'exteriorització dels compromisos per pensions a través de plans de pensions d'ocupació va suposar el reconeixement de drets consolidats pels treballadors treballadores, canvi molt important, però també la transformació de la prestació definida dels anteriors compromisos per pensions en plans de pensions d'aportació definida, transferint el risc financer per l'oscil.lació dels mercats a les persones partícipe.

El resultat de l'exteriorització, en la majoria de casos va ser una doble transformació. Una, el canvi d'instrument. L'altre, la modificació de la naturalesa del compromís. La conseqüència va ser la implantació d'uns plans de pensions d'aportació definida "de prestació indeterminada", doncs l'import de les seves prestacions  estan condicionades a la valoració dels mercats en cada moment. Per posar un exemple, dues persones que van entrar a treballar a una mateixa empresa, amb la mateixa edat d'entrada i una trajectòria professional idèntica, però amb mesos o dies de diferència en la seva incoproració, poden tenir prestacions diferents en funció de la diferent data de la jubilació. Què li va passar a la gent que es va jubilar el 26 de juny de 2016 en comparació a qui es va jubilar només uns dies abans, per exemple el 22 de juny? Doncs que es van "menjar" la caiguda dels mercats provocada pel resultat del referèndum al Regne Unit sobre el Brèxit del 23 de juny. Res a veure amb l'estabilitat exigible a un instrument de previsió scoial complementària que té com finalitat pagar unes prestacions per jubilació.

El plans de pensions d'ocupació són uns instruments de previsió social complementària no són fons d'inversió o qualsevol altre instrument financer. No tenen com finalitat aconseguir la màxima rendibilitat ni tenir només com referència els mercats financers. No podem oblidar que la seva finalitat és el pagament d'unes prestacions determinades al moment de la jubilació, no incertes com passa actualment. Per aquesta raó, és necessari un model nou de plans de pensions que, tot i continuar sent d'aportació definida, tinguin per objectiu principal unes prestacions estables, que eviti incerteses en els imports de la prestaciói acabar amb els greuges entre beneficiaris.