diumenge, 19 de febrer de 2012


UNA REFORMA MOLT POC EQUILIBRADA

El Govern del PP insisteix en presentar l'agressió perpetrada el divendres 10 de febrer de 2012 contra els treballadors i les treballadores d'Espanya com una reforma laboral equilibrada. El fet de que per justificar l'atac més brutal realitzat en democràcia als drets dels treballadors, la idea força expressada per la senyora Fátima Báñez, ministra de Empleo y Seguridad Social, sigui el caràcter equilibrat de les mesures, posa encara més de relleu el que volen amagar, que el veritable caràcter de la reforma laboral aprovada pel PP i recolzada per CiU és, precisament, tot el contrari: es tracta d'un cop d'estat patronal que modifica de manera substancial les regles de joc que han regit les relacions laborals a l'estat espanyol, trencant el equilibri entre poders i contrapoders que es essencial per poder definir com democràtica una societat.

El caràcter regressiu de la reforma laboral va molt més enllà dels efectes negatius de les mesures concretes de la reforma laboral. Les conseqüències previsibles seran una capacitat de la patronal per modificar unilateralment les condicions bàsiques de treball, una pèrdua d'eficàcia dels convenis sectorials, deixar la representació legal dels treballadors sense poder ni capacitat d'intervenció i allibera al empresari del control de l'Administració en la presentació d'expedients de regulació d'ocupació. La dualitat del mercat de treball es combat a la reforma ara aprovada amb la generalització de l'acomiadament amb indemnització de 20 dies per any treballat i un contracte de treball fix amb un període de prova d'un any que generalitza la precarietat.

De totes aquestes mesures, la pèrdua d'eficàcia dels convenis sectorials en benefici dels acords d'empresa cal analitzar-la tenint en compte que l'estructura productiva del país comporta que més del 80% dels treballadors i treballadores ho són de petites i microempreses, on el poder sindical i la força per negociar amb l'empresari és inexistent. La reforma laboral del PP i recolzada per CiU acaba d'expulsar la democràcia de les empreses.

Aquí rau precisament la qüestió de fons de la reforma laboral del PP i recolzada per CiU. A benefici d'inventari d'una crisi que és conseqüència d'una crisi del sistema capitalista, allò que era causa per reformar el sistema des de dins, Sarkozy dixit, s'ha convertit en la justificació per l'atac més brutal contra els drets dels treballadors que s'hagi fet en democràcia. Perquè la qüestió és precisament aquesta, el doble objectiu de la reforma és, per una banda, deixar als treballadors i treballadores a mercè de la voluntat i arbitrarietat de l'empresari i, per l'altre, aprofitar l'enorme exercit d'aturats per aconseguir un mercat de treball de treballadors precaris i sense drets consolidats.
I tot això, en un context d'uns governs europeu, estatal i autonòmic que lluny de representar els interessos generals del poble es dobleguen als mercats financers i defensen els interessos del poder econòmic. Com li vaig sentir dir l'any passat a Joan Herrera en un miting per les eleccions al parlament espanyol, "Europa s'ha convertit en un espai no democràtic, on no hi ha ni contrapoder ni oposició". podem dir que estem a la fase més violenta del pensament únic.


Però les contradiccions de classe quan existeixin, acaben per sortir d'una manera o altre. Si pot ser, a través de la gestió democràtica del conflicte o, si no hi ha possibilitat de la via democràtica, el conflicte buscarà altres vies. La pilota està a la taulada del govern europeu, espanyol i autonòmic. De moment, al nostre país els treballadors i treballadores han donat un pas endavant i li han dit al govern espanyol i a CiU que no estan disposats a acceptar una reforma laboral injusta i desequilibrada.